"Las chicas de Alambre"

M'impacta, com els prejudicis, i estereotips de la societat, de forma indirecta o directa, poden arribar fins aquest extrem. L'extrem del que estic parlant, és que algú no s'estimi tal i com és. Les persones intenten arribar a la "perfecció" creada per la societat, quan tots som perfectes amb totes les nostres virtuds i defectes. Per això, en aquesta entrada, us vull parlar d'un transtorn alimentari que malauradament afecta a moltes persones: l'anorèxia.

El significat d'aquesta paraula el trobem dins d'ella. En grec el prefixe an-/a- vol dir negació i -orèxis vol dir gana o desig. Llavors, podem dir que l'anorèxia és una símptoma que fa referència a la falta d'apetit que ve donada per diferents causes.

• Així que, l'anorèxia és el conjunt de trastorns greus de la conducta alimentària que comprèn períodes de privació del consum d'aliments

Com he dit a la introducció una de les causes d'aquest transtorn, són els cànons de bellesa imposats per la societat i les modes, que intenten fer veure que la felicitat d'algú està en la forma del seu cos. Però també hi ha altres causes com per exemple: alteracions anatòmiques i metabòliques, alteracions psiquiàtriques com depressió major o trastorn obsessiu - compulsiu, presència d'alcoholisme en familiars propers o obsessió amb alguna dieta restrictiva.

Existeixen diferents tipus d'anorexia, però independentment de quina patexi l'afectat, aquest presenta depressió i ansietat. Aquests dos factors continuaran, o inclús es desenvoluparan a mesura que el transtorn ho faci. Algunes vegades, romandran en la persona, després d'haver superat l'anorèxia.

• Anorèxia nerviosa restrictiva: L'individu aconsegueix un pes baix, gràcies a dietes molt restrictives o simplement menjant molt poc, i practiacant molt exercici. Tot això els provoca una gran ansietat, encara que no recorren a menjar molt després de tot.
• Anorèxia nerviosa purgativa / compulsiva: Són aquelles persones que menjen molt degut a per exemple un atac d'ansietat, però després recorren a purgues. És a dir, vòmits provocats, laxants, diürètics ... En aquest cas, sucumbeixen al consum de substàncies adictives com l'alcohol o el tabac.

SI parlem d'edat i sexe, el 95% dels casos són dones,  mentres que el 5% són homes. Aquest transtorn es comença a veure dels 13 als 18 anys, però pot continuar aproximadament fins els 40 anys.

Existeixen una sèrie de simptomes que ens poden fer sospitar que algú comença a patir anorèxia. 

• Comença a preocupar-se pel pes de forma obsessiva.
• Canvia el seu horari i costums.
• Comença a baixar de pes sese cap causa aparent.
• En el cas de les dones: pèrdues successives de la menstruació. 

Com es pot prevenir l'anorèxia? 

El millor per prevenir transtorns alimentaris és seguir un model de vida sa, en el que hi incloem una alimentació sana, i una rutina activa on hi tingui cabuda l'esport.

Però també s'han de seguir una sèrie de passos perquè això es pugui dur a terme. Com: ensenyar als nens des  petits, tant a casa com a l'escola , la importància d'uns correctes hàbits alimentaris, els menús han de ser variats i incloure tots els tipus d'aliments necessaris per a una correcta nutrició, no donar aliments de dieta a algú sense el consentiment d'un metge... I el més important, ensenyar als nens i adolescents a estimar-se a ells mateixos, a veure les seves virtuds i que aprenguin a no creure en els prejudicis.

Per últim dir, que si algú necessita perdre pes per raons médiques, que ho faci amb l'ajuda de professionals, perquè sinó es podrien desencadenar transtorns com el que us he parlat en aquesta entrada: l'anorèxia.

* "Las Chicas de Alambre" el títol que he escollit per aquesta entrada, és un llibre de Jordi Sierra i Fabra. Ens explica com unes dones que estaven al "cim", per culpa dels estereotips de la societat, cauen en anorèxia, i en diferents adiccions.